El parxís
El parxís és un joc de taula derivat del Pachisi i
similar al ludo i al parcheesi. És molt popular a Espanya. Es juga amb 1 dau i
4 fitxes per a cada un dels jugadors (de 2 a 4 jugadors, però n’hi ha de 6 o 8
jugadors). L’objectiu del joc és que cada jugador porti les seves fitxes des de
la sortida fins a la meta intentant, al camí, menjar-se les altres,
eliminar-les posant la teva fitxa sobre la fitxa de l’oponent, llavors podràs avançar
la fitxa 21 caselles. El primer a aconseguir-ho guanyarà.
Les normes del parxís
1.
En començar el
joc totes les fitxes estan a la casa del
seu color.
2.
La partida es
desenvolupa per torns. Cada jugador llançarà el dau una sola vegada en cada
torn. Un cop jugat el seu torn, si va treure un 6 el jugador repetirà el torn.
3.
Les fitxes es
mouen en sentit contrari a les agulles del rellotge des de la sortida del seu
color fins la meta del seu color. Les fitxes que estan a la casa o a la meta no
es poden moure.
4.
Una fitxa no pot
moure a una casella en la qual ja havia dos fitxes del mateix color, llevat del
cas especial que en obtenir un cinc hagi fitxes contraries a la sortida del
jugador que treu fitxa.
5.
Només la casa i
la meta poden contenir 1,2,3 o 4 fitxes.
El pachisi
El
pachisi és un joc de tauler molt popular a l’Índia i el Pakistan, descendent
del chopat o chaupat, d’origen comú a aquests. El pachisi és un joc en el qual
quatre jugadors avancen quatre fitxes cadascú en un tauler en forma de creu. Es
juga amb daus o amb cauris (una mena de dau). El seu nom prové de la paraula en
hindi pacis que significa vint-i-cinc, la major quantitat de punts que es podia
obtenir amb les conquilles originals. En deriva el parxís.
L’objectiu del pachisi és fer una volta completa amb totes les
fitxes. L’és la mateixa arribada, anomenada charkoni. Cada tirada de cauris
serveix per moure solament una fitxa. Si es repeteix torn, es pot moure una
altra fitxa. Per a sortir de la presó, la primera fitxa pot sortir amb
qualsevol tir del dau. Les següents han de sortir amb 6,10i 25 respectivament.
Generalment, es juga per equips de dos. El groc i el negre juguen contra el
vermell i el verd. Els guanyadors són els dos que portin primer totes les seves
peses al final del recorregut es pot passar el torn voluntàriament.
Per a menjar fitxes es fa de la mateixa manera, en un
quadre que no sigui segur, anomenat castell. Es posa
una fitxa d'un jugador al costat de la de l'altre jugador i la fitxa capturada es
retorna al seu charkoni. A
més, el jugador que captura es guanya un torn extra.
